Vés al contingut

ambulo

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): central /əmˈbu.ɫu/, occidental /amˈbu.ɫo/
  • Rimes: -ulo

Verb

[modifica]

ambulo

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ambular.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: am·bu·lo (3)
  • Heterograma de 6 lletres (ablmou)
  • Anagrama: moblau

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈam.bʊ.loː/
  • Etimologia: De ambi- i el verb perdut *alō ‎(«caminar, anar d'un lloc a un altre»), cognat del grec antic ἄλη ‎(álē, «vagar, errar») i ἀλύω ‎(alýō, «voltar pel cap una idea»).

Verb

[modifica]

ambulō ‎(1a present?), ambulās ‎(2a present), ambulāre ‎(infinitiu), ambulāvī ‎(perfet), ambulātum ‎(supí)

  1. traslladar-se, anar, venir, avançar
    «Eo modo Caesar ambulat, ut...» (Ciceró, Epistulae ad Atticum VIII, 14)
    I de tal manera avança Cèsar que...
  2. passejar, jo passejo, caminar, jo camino
    Ambulare in sole.
    Passejar pel sol.
  3. travessar, jo travesso; navegar, jo navego
    «Cum Xerxes tantis classibus tantisque copiis maria ambulavisset terramque navigāsset.» (Ciceró, De Finibus Bonorum et Malorum II, 34)
    Ja que Xerxes, havia travessat tants de mars i terres.
  4. seguir els designis de Déu (a la Bíblia, traducció de περιπατέω ‎(peripatéō))
    «Ambulavit Henoch cum Deo.» (Vulgata: Gènesi V, 22)
    Henoc va seguir els designis de Déu

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Relacionats

[modifica]