ambulo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

am·bu·lo

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ambular


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈam.bʊ.loː/
  • Etimologia: De ambi- amb el verb perdut *alō («caminar, anar d'un lloc a un altre»), cognat amb els termes grecs ἄλη ‎(álē, «vagar, errar») i ἀλύω ‎(alúō, «voltar pel cap una idea»).

Verb[modifica]

ambulō ‎(1a present?), ambulās ‎(2a present), ambulāre ‎(infinitiu), ambulāvī ‎(perfet), ambulātum ‎(supí)

  1. traslladar-se, anar, venir, avançar
    Ex.: Eo modo Caesar ambulat, ut... — (traducció: «I de tal manera avança Cèsar que...»)[1]
  2. passejar, jo passejo, caminar, jo camino
    Ex.: Ambulare in sole. — (traducció: «Passejar pel sol.»)
  3. travessar, jo travesso; navegar, jo navego
    Ex.: Cum Xerxes tantis classibus tantisque copiis maria ambulavisset terramque navigāsset. — (traducció: «ja que Xerxes, havia travessat tants de mars i terres.»)[2]
  4. seguir els designis de Déu (a la Bíblia, traducció de περιπατέω)
    Ex.: Ambulavit Henoch cum Deo. — (traducció: «Després d'haver engendrat Matusalem, Henoc va seguir els designis de Déu durant tres-cents anys.»)[3]

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Relacionats[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Ciceró, Epistulae ad Atticum VIII, 14
  2. Ciceró, De Finibus Bonorum et Malorum II, 34
  3. Vulgata: Gènesi V, 22