Vés al contingut

afix

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /əˈfiks/, occidental /aˈfiks/
  • Rimes: -iks
  • Etimologia: Del llatí affixus, segle XIV.

Adjectiu

[modifica]

afix m. ‎(femení afixa, plural masculí afixos, plural femení afixes)

  1. Que s'ha fusionat o agafat fortament a una altra cosa.

Traduccions

[modifica]

afix m. ‎(plural afixos)

  1. (gramàtica) Morfema que es fusiona amb una paraula o la seva arrel per formar-ne una altra. Un afix pot ser un prefix, un sufix, un interfix o un infix.
  2. (matemàtiques) Punt del pla assenyalat per les components, en la notació cartesiana, d'un nombre complex, que fan la funció de coordenades.
  3. (matemàtiques) Nombre complex al que fa referència l'accepció anterior.

Hipònims

[modifica]

Compostos i expressions

[modifica]
  • afix aspectiu o apreciatiu: en gramàtica, afix derivatiu que afegeixen a la paraula informació sobre la percepció de l'element al que fan referència. Poden ser augmentatius o diminutius, afectius o pejoratius.
    Super- i -et són dos afixos apreciatius, l'un és prefix i l'altre sufix.
  • afix derivatiu
  • afix flexiu
  • afix significatiu: en gramàtica, afix derivatiu que canvia el significant de la paraula i en molts casos també la categoria gramatical. Per exemple, els negatius creen la paraula oposada i els d'adjectivació transformen un nom (o mots d'altres categories) en adjectius.

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

afix

  1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de afixar.

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Romanès

[modifica]

afix n. ‎(plural afixe)

  1. (gramàtica) afix

Declinació

[modifica]
Singular Plural
Indefinit Definit Indefinit Definit
Nominatiu-acusatiu (un) afix afixul (niște) afixe afixele
Genitiu-datiu (unui) afix afixului (unor) afixe afixelor
Vocatiu afixule, afixe afixelor