morfema

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /murˈfɛ.mə/
	balear /moɾˈfɛ.mə/, /murˈfɛ.mə/
Occidental:	/moɾˈfe.ma/

• Rimes: -ɛma
• Etimologia: Del grec antic μορφημα ‎(morphēma), format per μορφή ‎(morphḗ, «forma») i el sufix -μα ‎(-ma, «resultat de l'acció»).

Nom

morfema m. ‎(plural morfemes)

1. Partícula mínima d'una llengua que s'afegeix a un lexema per completar el sentit d'una paraula.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Morphem ^(de) n.
• Anglès: morpheme ^(en)
• Castellà: morfema ^(es) m.
• Esperanto: morfemo ^(eo)
• Francès: morphème ^(fr) m.
• Italià: morfema ^(it) m.
• Llatí: morphema ^(la)
• Neerlandès: morfeem ^(nl)
• Portuguès: morfema ^(pt) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: mor·fe·ma (3)
• Anagrames: mofarem, mofàrem

Vegeu també

• Obres de referència: GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /moɾˈfe.ma/
• Rimes: -ema

Nom

morfema m. ‎(plural morfemas)

1. morfema

Miscel·lània

• Síl·labes: mor·fe·ma (3)