morfema

Català

• Pronúncia: oriental /murˈfɛ.mə/, occidental /moɾˈfe.ma/
• Rimes: -ɛma
• Etimologia: Del grec μορφημα, format per μορφή ‎(morphé, «forma») i el sufix -μα ‎(ma, «resultat de l'acció»).
• Anagrames: mofarem, mofàrem

Nom

mor·fe·ma m. ‎(plural morfemes)

1. Partícula mínima d'una llengua que s'afegeix a un lexema per completar el sentit d'una paraula.

Traduccions

Traduccions: morfema

• Alemany: Morphem ^(de) n.
• Anglès: morpheme ^(en)
• Castellà: morfema ^(es) m.
• Francès: morphème ^(fr) m.

• Esperanto: morfemo ^(eo)
• Italià: morfema ^(it) m.
• Llatí: morphema ^(la)
• Neerlandès: morfeem ^(nl)
• Portuguès: morfema ^(pt) m.

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre morfema

Castellà

• Pronúncia: /moɾˈfe.ma/

Nom

mor·fe·ma m. ‎(plural morfemas)

1. morfema