morfema

Català

• Pronúncia: or.: /murˈfɛ.mə/; occ.: /moɾˈfe.ma/
• Etimologia: Del grec μορφημα, format per μορφή (morphé, «forma») i el sufix -μα (ma, «resultat de l'acció»).

Nom

mor·fe·ma m. (plural morfemes)

1. Partícula mínima d'una llengua que s'afegeix a un lexema per completar el sentit d'una paraula.

Traduccions

    Traduccions: morfema

Alemany: Morphem (de) n. Anglès: morpheme (en) Castellà: morfema (es) m. Francès: morphème (fr) m.

Esperanto: morfemo (eo) Italià: morfema (it) m. Llatí: morphema (la) Neerlandès: morfeem (nl) Portuguès: morfema (pt) m.

Referències

• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre morfema

Castellà

• Pronúncia: /moɾˈfe.ma/

Nom

mor·fe·ma m. (plural morfemas)

1. morfema