- Pronúncia(i): oriental /murˈfɛ.mə/, occidental /moɾˈfe.ma/
- Rimes: -ɛma
- Etimologia: Del grec μορφημα (morphēma), format per μορφή (morphḗ, «forma») i el sufix -μα (-ma, «resultat de l'acció»).
morfema m. (plural morfemes)
- Partícula mínima d'una llengua que s'afegeix a un lexema per completar el sentit d'una paraula.
- Obres de referència: GDLC
- Pronúncia(i): /moɾˈfe.ma/
- Rimes: -ema
morfema m. (plural morfemas)
- morfema