infix

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /iɱˈfiks/, balear /iɱˈfics/, /iɱˈfiks/
Occidental: /iɱˈfiks/
  • Etimologia: Del llatí infuxus, segle XV.

Nom[modifica]

in·fix m. ‎(plural infixos)

  1. Morfema que s'afegeix enmig del lexema o entre el lexema i el sufix per crear derivats amb matisos.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

in·fix

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de infixar

Vegeu també[modifica]


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia:
    Nom: /ˈɪnfɪks/
    àudio (EUA)
    Verb: /ɪnˈfɪks/
    àudio (EUA)

Nom[modifica]

infix ‎(plural infixes)

  1. infix

Verb[modifica]

infix ‎(3a persona singular present infixes, gerundi infixing, passat i participi infixed)

  1. infondre
  2. infixar