Vés al contingut

infix

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): /iɱˈfiks/
  • Rimes: -iks
  • Etimologia: Del llatí infuxus, segle XV.

infix m. ‎(plural infixos)

  1. Morfema que s'afegeix enmig del lexema o entre el lexema i el sufix per crear derivats amb matisos.

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

infix

  1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de infixar.

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Anglès

[modifica]
  • Pronúncia:
    Nom: /ˈɪnfɪks/ àudio (EUA) 
    Verb: /ɪnˈfɪks/ àudio (EUA) 

infix ‎(plural infixes)

  1. infix

Verb

[modifica]

infix ‎(3a persona singular present infixes, gerundi infixing, passat i participi infixed)

  1. infondre
  2. infixar