interfix

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /in.tərˈfiks/, occidental /in.teɾˈfiks/
• Rimes: -iks

Nom

interfix m. ‎(plural interfixos)

1. So que fa la funció de coixí fonètic per tal de permetre la unió d’un afix amb una base quan fonèticament aquesta unió és complicada.

Hiperònims

• afix

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Interfix ^(de) n.
• Anglès: interfix ^(en)
• Castellà: interfijo ^(es) m.
• Danès: interfiks ^(da) n.
• Francès: interfixe ^(fr) m.
• Portuguès: interfixo ^(pt) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·ter·fix (3)

Vegeu també

• Rull Muruzàbal, Xavier. «2.1.3. Els conceptes d’afix, prefix, sufix, infix i interfix i el concepte de parasíntesi». A: Els substantius d’acció i efecte en català. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, 30-33. ISBN 978-84-691-9863-6.

Anglès

• Pronúncia:

Nom

interfix ‎(plural interfixes)

1. interfix