acotar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ə.kuˈta/, balear /ə.koˈta/, /ə.kuˈta/
Occidental: nord-occidental /a.koˈta/, valencià /a.koˈtaɾ/
[1] D'origen incert, podria derivar del llatí coactare ‎(«estrènyer»), de escotar o del germànic *skot ‎(«rebrot»).
[2] Derivat de cota.

Verb[modifica]

a·co·tar trans., pron. ‎(pronominal acotar-se)

  1. (pronominal) Inclinar la part superior del cos envers a terra.
  2. Tallar una planta arran per a que rebroti des de la soca.
  3. (eivissenc) forma alternativa de cotar

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: acoto, acota, acotem
Vocal rizotònica: /o/

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

a·co·tar trans.

  1. Posar les cotes.
  2. Posar acotacions.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

a·co·tar ‎(present acoto, passat acoté, futur acotaré)

  1. fitar un terreny
  2. (fig.) delimitar
  3. acotar, posar acotacions en un text.
  4. acotar, posar les cotes topogràfiques.
  5. acotar, podar totes les branques d'un arbre.