inclinar

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Català[modifica]

  • Pronúncia: /iŋ.kɫiˈna/, val. /iŋ.kliˈnaɾ/
  • Homòfon: inclinà
  • Etimologia: Del llatí inclināre («desequilibrar la balança»), format pel prefix in- («estar en»), més el terme cliens («persona protegida o acollida per un ciutadà romà»); per la importància que tenien el nombre de cliens o protegits per a un candidat polític.

Verb[modifica]

in·cli·nar trans., pron. ‎(pronominal inclinar-se)

  1. Tòrcer cap avall alguna cosa.
  2. Girar o persuadir algú que faci alguna cosa.
  3. (pronominal) Decantar-se cap un costat.
  4. (pronominal) Tenir propensió natural a alguna cosa.

Conjugació[modifica]

Sub-arrows 2.svg Derivats[modifica]

Relacionats[modifica]

Merge-arrows 2.svg Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

Castellà[modifica]

Verb[modifica]

in·cli·nar trans., pron. ‎(pronominal inclinarse, present inclino, passat incliné, futur inclinaré)

  1. inclinar