decantar

De Viccionari


Català
[modifica]

[1]
Oriental:  /də.kənˈta/
Occidental:  nord-occidental /de.kanˈta/, valencià /de.kanˈtaɾ/

Verb[modifica]

decantar trans.

  1. Col·locar un recipient que conté líquid en posició perquè pugui vessar.
  2. Col·locar en posició que trenqui la vertical.
    Ell decantava el cap, em mirava als ulls, somreia i rebutjava el plec.[1]
  3. Tenir una tendència; havent diverses opcions, decidir l'opinió per una d'elles.
    Encara que sigui arriscat, jo em decanto a creure que aquesta va ser, efectivament, la seva única intervenció.[2]
    Els dos documents tenen una singular importància, però jo em decanto més pel segon si allò que hem de valorar és la certesa de totes les afirmacions contingudes.[3]
  4. Fer un gir, canviar de direcció.
    Parlaven d'altres coses, però aviat ell decantava la conversa cap al mateix assumpte.

Conjugació[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Josep Casadesús, Namastei babà, 2000
  2. Miquel dels Sants Oliver, Joan-Lluís Marfany, La literatura en Mallorca, L'Abadia de Montserrat, 1988
  3. Lluís Vicenç Gargallo, Història de Joseph, 1986