abdicar

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /əb.diˈka/
Occidental: nord-occ. /ab.diˈka/, val. /ab.diˈkaɾ/
  • Homòfon: abdicà
  • Etimologia: Del llatí abdĭcāre format pel prefix ab («separació de l'exterior d'un límit, privació»), més el terme dicare («consagrar, donar una destinació justa»).
  • Anagrama: cabrida

Verb[modifica]

ab·di·car trans.

  1. renunciar una autoritat sobirana al seu càrrec.
  2. renunciar de pròpia voluntat al domini, propietat o dret d'alguna cosa.

Conjugació[modifica]

Sub-arrows 2.svg Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

ab·di·car ‎(present abdico, passat abdiqué, futur abdicaré)

  1. Abdicar

Conjugació[modifica]


Occità
[modifica]

Verb[modifica]

Books-aj.svg aj ashton 01.svgAccepcions[modifica]

ab·di·car

  1. Abdicar


Portuguès
[modifica]

Verb[modifica]

Books-aj.svg aj ashton 01.svgAccepcions[modifica]

ab·di·car

  1. Abdicar