abdicar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /əb.diˈka/
Occidental: nord-occidental /ab.diˈka/, valencià /ab.diˈkaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: abdicà
  • Etimologia: Del llatí abdĭcāre format pel prefix ab ‎(«separació de l'exterior d'un límit, privació»), més el terme dicare ‎(«consagrar, donar una destinació justa»).

Verb[modifica]

abdicar trans.

  1. renunciar una autoritat sobirana al seu càrrec.
  2. renunciar de pròpia voluntat al domini, propietat o dret d'alguna cosa.

Conjugació[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: \aβ.ðiˈkaɾ\
Americà: alt \ab.ðiˈkaɾ\, baix \aβ.ðiˈkaɾ\

Verb[modifica]

abdicar ‎(present abdico, passat abdiqué, futur abdicaré)

  1. abdicar

Conjugació[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ab·di·car (3)


Occità
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ab.diˈka/

Verb[modifica]

abdicar

  1. Abdicar


Portuguès
[modifica]

Verb[modifica]

abdicar

  1. Abdicar