abdico

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: abdicò


Català
[modifica]

Verb[modifica]

ab·di·co

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de abdicar
    [Jo] abdico, abdique, abdic o abdiqui.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb abdicar
    [Que jo] abdico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] abdiqui o abdique.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb abdicar
    [Que ell/ella/vostè] abdico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] abdiqui o abdique.


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

ab·di·co

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb abdicar


Italià
[modifica]

Verb[modifica]

abdico

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de abdicare


Llatí
[modifica]

Verb-1:De ab- ‎(«distanciament») +‎ dīcō ‎(«dir»).
Verb-2:De ab- ‎(«distanciament») +‎ dicō ‎(«dedicar»).

Verb-1[modifica]

abdīcō ‎(1a present?), abdīcis ‎(2a present), abdīcere ‎(infinitiu), abdīxī ‎(perfet), abdictum ‎(supí)

  1. refusar, negar-se
    Ex.: Cum Attus Navius in quattuor partes vineam divisisset, tresque partes aves abdixissent. — (traducció:«Attus Navius va dividir la vinya en quatre parts i els ocells es van negar a descansar en tres d'elles.»)

Sinònims[modifica]

Verb-2[modifica]

abdicō ‎(1a present?), abdicās ‎(2a present), abdicāre ‎(infinitiu), abdicāvī ‎(perfet), abdicātum ‎(supí)

  1. abdicar, renunciar
    Ex.: abdicare se magistratu — (traducció:«abdicar d'una magistratura»)
  2. foragitar, rebutjar, renegar
    Ex.: filium abdicare — (traducció:«renegar d'un fill»)

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Derivats[modifica]