abdico
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Potser volíeu: abdicò
Català[modifica]
Verb[modifica]
abdico
- primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de abdicar
- primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb abdicar
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb abdicar
Castellà[modifica]
Verb[modifica]
abdico
Italià[modifica]
- Pronúncia(i): /ˈab.di.ko/
Verb[modifica]
abdico
Llatí[modifica]
- Pronúncia(i): /ˈab.dɪ.koː/
- Etimologia:
- Verb-1:De ab- («distanciament») + dīcō («dir»).
- Verb-2:De ab- («distanciament») + dicō («dedicar»).
Verb-1[modifica]
abdīcō (1a present?), abdīcis (2a present), abdīcere (infinitiu), abdīxī (perfet), abdictum (supí)
- refusar, negar-se
- Cum Attus Navius in quattuor partes vineam divisisset, tresque partes aves abdixissent.
- Attus Navius va dividir la vinya en quatre parts i els ocells es van negar a descansar en tres d'elles.
Sinònims[modifica]
Verb-2[modifica]
abdicō (1a present?), abdicās (2a present), abdicāre (infinitiu), abdicāvī (perfet), abdicātum (supí)
- abdicar, renunciar
- abdicare se magistratu
- abdicar d'una magistratura
- foragitar, rebutjar, renegar
- filium abdicare
- renegar d'un fill