Vés al contingut

abdico

De Viccionari
Potser volíeu: abdicò

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /əbˈdi.ku/, occidental /abˈdi.ko/
  • Rimes: -iko

Verb

[modifica]

abdico

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de abdicar.
    [Jo] abdico, abdique, abdic o abdiqui.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb abdicar.
    [Que jo] abdico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] abdiqui o abdique.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb abdicar.
    [Que ell/ella/vostè] abdico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] abdiqui o abdique.

Castellà

[modifica]
Peninsular: \aβˈði.ko\
Americà: alt \abˈði.k(o)\, baix \aβˈði.ko\

Verb

[modifica]

abdico

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb abdicar

Italià

[modifica]
  • Pronúncia: /ˈab.di.ko/

Verb

[modifica]

abdico

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de abdicare

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈab.dɪ.koː/
  • Etimologia:
Verb-1:De ab- ‎(«distanciament») +‎ dīcō ‎(«dir»).
Verb-2:De ab- ‎(«distanciament») +‎ dicō ‎(«dedicar»).

Verb-1

[modifica]

abdīcō ‎(1a present?), abdīcis ‎(2a present), abdīcere ‎(infinitiu), abdīxī ‎(perfet), abdictum ‎(supí)

  1. refusar, negar-se
    Cum Attus Navius in quattuor partes vineam divisisset, tresque partes aves abdixissent.
    Attus Navius va dividir la vinya en quatre parts i els ocells es van negar a descansar en tres d'elles.

Sinònims

[modifica]

Verb-2

[modifica]

abdicō ‎(1a present?), abdicās ‎(2a present), abdicāre ‎(infinitiu), abdicāvī ‎(perfet), abdicātum ‎(supí)

  1. abdicar, renunciar
    abdicare se magistratu
    abdicar d'una magistratura
  2. foragitar, rebutjar, renegar
    filium abdicare
    renegar d'un fill

Sinònims

[modifica]

Antònims

[modifica]

Derivats

[modifica]