nom

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈnɔm/
• gnom

món, mon.

Nom

nom m. ‎(plural noms)

1. Substantiu, categoria gramatical que designa éssers, accions, estats o conceptes.
2. Apel·latiu personal.

Derivats

    Termes derivats

agnom anomenar anòmia cognom denominar malnom nomenar nomenclàtor nomenclatura nòmer nòmina nominal nominar onomància onomasiologia onomatopeia paranomia prenom prestanoms pronom renom sobrenom uninominal

Compostos i expressions

• nom comú: Nom que es refereix a qualsevol dels elements que compleixen la mateixa definició.
• nom propi: Nom que, en contraposició a nom comú, es refereix a un element concret. La inicial cal escriure-la en majúscula.
• dir el nom del porc: insultar.

Sinònims

• anomenada, fama, honra, reputació.
• apel·lació, denominació.
• nomenclatura.
• substantiu.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: noun ^(en) [1]
• Anglès: name ^(en) [2]
• Basc: izen ^(eu) [1,2]
• Castellà: nombre ^(es) [2] sustantivo ^(es) [1]
• Francès: nom ^(fr) [1,2]

• Hindi: नाम ^(hi) [Terme?] [1], शब्द ^(hi) [Terme?] [1]
• Marathi: नाम ^(mr) Plantilla:n [1,2]
• Polonès: rzeczownik ^(pl) [Terme?] [1], imię ^(pl) Plantilla:n [2]
• Romanès: nume ^(ro) [1]
• Sànscrit: शब्द ^(sa) [Terme?] [1]

Referències

• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre nom
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre nom
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: nom

Francès

Nom

nom m. ‎(plural noms)

1. nom (substantiu, apel·latiu).

Relacionats

• nominal
• nommer

Compostos i expressions

• nom chrétien
• nom commun
• nom de baptême
• nom de famille
• nom patronymique
• nom personnel
• nom propre

Referències

• Entrada «nom» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).

Occità

=== Nom === nom m (plural noms)

1. nom (substantiu, apel·latiu).

Compostos i expressions

• nom comun
• nom pròpri