seua: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Anagrames Esaú |
m Síl·labes, més canvis cosmètics |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
== {{-ca-}} == |
== {{-ca-}} == |
||
{{ca-pron|é}} |
{{ca-pron|é}} |
||
⚫ | |||
=== Pronom === |
=== Pronom === |
||
{{ |
{{entrada|ca|pronom-forma|g=f|plural|seues|masculí|seu}} |
||
# {{forma-a|ca|seva}} |
# {{forma-a|ca|seva}} |
||
Línia 13: | Línia 12: | ||
{{-rel-}} |
{{-rel-}} |
||
{{ca-possessius}} |
{{ca-possessius}} |
||
=== Miscel·lània === |
|||
* {{ca-sil}} |
|||
⚫ |
Revisió de 09:34, 2 set 2021
Català[modifica]
- Pronúncia(i): oriental /ˈse.wə/, occidental /ˈse.wa/
Pronom[modifica]
seua f. (plural seues, masculí seu)
- forma alternativa de seva
Notes[modifica]
La forma seua és predominant en valencià, i alterna amb seva en català balear i parts del català central.
Relacionats[modifica]
Possessius en català
Posseïdor/persona | singular | plural | |||
---|---|---|---|---|---|
masculí | femení | masculí | femení | ||
tònic | |||||
Un sol | 1a | (el) meu | (la) meva, meua1, mia2 | (els) meus | (les) meves, meues1, mies2 |
2a | (el) teu | (la) teva, teua1, tua2 | (els) teus | (les) teves, teues1, tues2 | |
3a | (el) seu | (la) seva, seua1, sua2 | (els) seus | (les) seves, seues1, sues2 | |
Més d’un | 1a | (el) nostre | (la) nostra | (els/les) nostres | |
2a | (el) vostre | (la) vostra | (els/les) vostres | ||
3a | llur3 | llurs3 | |||
(el) seu | (la) seva, seua1 | (els) seus | (les) seves, seues1 | ||
àton | |||||
Un sol | 1a | mon4 | ma4 | mos4 | mes4 |
2a | ton4 | ta4 | tos4 | tes4 | |
3a | son4 | sa4 | sos4 | ses4 | |
1) Dialectal i valencià 2) Antic, poètic i alguerès 3) Literari 4) Antic i fossilitzat. |
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: se·ua (2)
- Anagrama: Esaú