vogir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /buˈʒi/, balear /vuˈʒi/
Occidental: nord-occidental /boˈʒi/, valencià /voˈd͡ʒiɾ/, /buˈd͡ʒiɾ/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: vogí
  • Etimologia: D’origen incert, del llatí volvere ‎(«tombar») amb encreuament d’una base preromana, cognat de l’italià volgere.
  • Anagrames: vigor, Virgo

Verb[modifica]

vo·gir trans.

  1. Recórrer el perímetre d’una cosa.
  2. Retallar el contorn d’una peça amb una serra prima.
  3. Fer voltar un aparell en rotació.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: vogeixo, vogeix, vogim

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Català medieval
[modifica]

Verb[modifica]

vogir

  1. girar, tombar
    Fingint legia, los ulls vogia, de ça y de lla. (Spill, Jaume Roig, 1460)
  2. vogir (contornar, circuir)
    Filadelfia, que es noble ciutat e de les grans del mon, que be vogi XVIII milles dretament, aytant vogi com Roma o Constantinoble (Crònica de Ramon Muntaner, 1325-1328)

Conjugació[modifica]

Vegeu també[modifica]