vogires

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /buˈʒi.ɾəs/, balear /vuˈʒi.ɾəs/

Occidental: nord-occidental /boˈʒi.ɾes/, valencià /voˈd͡ʒi.ɾes/, /buˈd͡ʒi.ɾes/

• Rimes: -iɾes
• Anagrama: voregis

Verb

vo·gi·res

1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de vogir
2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb vogir

Català medieval

Verb

vogires

1. segona persona singular (tu) del passat de vogir
2. segona persona singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu de vogir