vogíreu

Potser volíeu: vogireu

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /buˈʒi.ɾəw/, balear /vuˈʒi.ɾəw/

Occidental: nord-occidental /boˈʒi.ɾew/, valencià /voˈd͡ʒi.ɾew/, /buˈd͡ʒi.ɾew/

• Rimes: -iɾew

Verb

vo·gí·reu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de vogir
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb vogir

Català medieval

Verb

vogíreu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del passat de vogir
2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de vogir