vigor

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /biˈɣor/, balear /viˈɣoɾ/
Occidental:  nord-occidental /biˈɣor/
valencià /viˈɣoɾ/, /biˈɣoɾ/
  • Rimes: -oɾ
  • Etimologia: Del llatí vigor, de vigēre ‎(«tenir força»), segle XIII.

Nom[modifica]

vigor m. o f. ‎(plural vigors)

  1. Força física del cos o l’esperit.
    Va lluitar amb vigor.
  2. Conjunt de qualitats del tast i l’aroma d’un vi.

Compostos i expressions[modifica]

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: \biˈɣoɾ\
Americà: alt /biˈɡoɾ/, baix \biˈɣoɾ\

Nom[modifica]

vigor m. ‎(plural vigores)

  1. vigor

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: vi·gor (2)


Anglès
[modifica]

Nom[modifica]

vigor ‎(plural vigors)

  1. forma alternativa de vigour