Vés al contingut

vinco

De Viccionari

Llatí[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈwɪŋ.koː/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *wi-n-k- («superar»), forma amb infix nasal de l'arrel *weyk- («força, energia»).

Verb[modifica]

vincō ‎(1a present?), vincis ‎(2a present), vincere ‎(infinitiu), vīcī ‎(perfet), victum ‎(supí)

  1. vèncer, jo venço
  2. conquerir
    Vēnī, vīdī, vīcī.[1]—(traducció:«Hi vaig arribar, la vaig veure i la vaig conquerir.»)
  3. guanyar
    Vincere sponsione.—(traducció:«Guanyar l'aposta.»)
  4. acomplir, acabar, vèncer amb un termini
    Illi operibus vincebant.—(traducció:«Les operacions van estar fetes a temps.»)

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Juli Cèsar, De Bello gallico