supero

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

su·pe·ro

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de superar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb superar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb superar


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

su·pe·ro

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb superar


Llatí
[modifica]

Adjectiu[modifica]

superō

  1. datiu masculí singular de superus
  2. datiu neutre singular de superus
  3. ablatiu masculí singular de superus
  4. ablatiu neutre singular de superus