supero

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /suˈpe.ɾu/, occidental /suˈpe.ɾo/
  • Rimes: -eɾo

Verb[modifica]

supero

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de superar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb superar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb superar


Castellà
[modifica]

Peninsular: /suˈpe.ɾo/
Americà: alt /s(u)ˈpe.ɾo/, baix /suˈpe.ɾo/

Verb[modifica]

supero

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb superar


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈsʊ.pɛ.roː/

Adjectiu[modifica]

superō

  1. datiu masculí singular de superus
  2. datiu neutre singular de superus
  3. ablatiu masculí singular de superus
  4. ablatiu neutre singular de superus