vici

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ˈbi.si/, balear /ˈvi.si/

Occidental: nord-occidental /ˈbi.si/, valencià /ˈvi.si/, /ˈbi.si/

• Rimes: -isi
• Homòfon: bici
• Etimologia: Del llatí vĭtium ‎(«defecte»), segle XIV.

Nom

vici m. ‎(plural vicis)

1. Defecte en la conducta d'algú que es manifesta de forma reiterada.
2. Defecte en la redacció d'un document legal que l'invalida.

Sinònims

• imperfecció, tara, defecte, addicció

Antònims

• virtut, perfecció

Traduccions

Traduccions

• Albanès: ves ^(sq) m.
• Alemany: Laster ^(de) n.
• Anglès: vice ^(en)
• Àrab: رَذِيلَة‎ ^(ar) f.
• Búlgar: порок ^(bg) m. ‎(porok)
• Castellà: vicio ^(es)
• Danès: last ^(da)
• Eslovac: zlozvyk ^(sk) m.
• Esperanto: malvirto ^(eo)
• Francès: vice ^(fr)
• Friülà: vizi ^(fur) m.
• Gallec: vicio ^(gl) m.
• Georgià: მანკი ^(ka) ‎(manki)
• Grec: ελάττωμα ^(el) n. ‎(elàtoma)
• Grec antic: ἐλάττωμα ^(grc) n. ‎(eláttōma)
• Hebreu: עבריינות‎ ^(he) f.
• Irlandès: ainbhéas ^(ga) m.

• Italià: vizio ^(it)
• Japonès: 悪習 ^(ja)
• Llatí: vitium ^(la) n.
• Macedoni: порок ^(mk) m.
• Maori: kino ^(mi)
• Neerlandès: ondeugd ^(nl) f.
• Polonès: nałóg ^(pl) m.
• Portuguès: vício ^(pt) m.
• Romanès: viciu ^(ro) n.
• Rus: поро́к ^(ru) m. ‎(porok)
• Sànscrit: व्यसन ^(sa) n.
• Suec: last ^(sv) c.
• Turc: ahlaksızlık ^(tr)
• Txec: zlozvyk ^(cs) m.
• Ucraïnès: нецно́та ^(uk) f. ‎(netsnota)
• Volapük: lesinod ^(vo)
• Xinès: 惡習 ^(zh) ‎(恶习, wùxí)

Miscel·lània

• Síl·labes: vi·ci (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈwɪ.kiː/, /ˈwiː.kiː/

Nom

vicī

1. datiu singular de vicis

vīcī

1. nominatiu plural de vīcus
2. vocatiu plural de vīcus
3. genitiu singular de vīcus