vicus

De Viccionari
Jump to navigation Jump to search


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈwiː.kʊs/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea voiḱ-.

Nom[modifica]

vīcus m. ‎(genitiu vīcī)

2a declinació -us, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu vīcus vīcī
Vocatiu vīce vīcī
Acusatiu vīcum vīcōs
Genitiu vīcī vīcōrum
Datiu vīcō vīcīs
Ablatiu vīcō vīcīs
  1. encreuament de carrers, barriada, districte
  2. burg, assentament civil a l'exterior d'un fortí romà
  3. llogarret, poble

Derivats[modifica]

Relacionats[modifica]