vicus

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈwiː.kʊs/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea voiḱ-.

Nom[modifica]

vīcus m. ‎(genitiu vīcī)

  1. encreuament de carrers, barriada, districte
  2. burg, assentament civil a l'exterior d'un fortí romà
  3. llogarret, poble

Declinació[modifica]

2a declinació -us, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu vīcus vīcī
Vocatiu vīce vīcī
Acusatiu vīcum vīcōs
Genitiu vīcī vīcōrum
Datiu vīcō vīcīs
Ablatiu vīcō vīcīs


Derivats[modifica]

Relacionats[modifica]