vitium

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈwɪ.tɪ.ʊm/
• Etimologia: Segons Pokorny, de l'indoeuropeu *u̯ī̆-(«dos, separació»); segons Lewis i Short, de l'arrel protoindoeuropea *vie ‎(«corbar, desviar»), que també està en el terme vitis.

Nom

vitium n. ‎(genitiu vitiī)

1. vici, defecte

   Ex.: Aliquid alicui vitio vertere. , (traducció:«Retreure a algú una cosa com a vici seu.»)

2. delicte

   Ex.:In vitio esse. , (traducció:«Ser culpable d'un delicte.»)

3. falta, pecat, manca de respecte per la voluntat dels déus

   Ex.:vitium castrorum , (traducció:«Muntar el campament contravenint els déus.»)

   Ex.:vitio navigare , (traducció:«Embarcar-se, malgrat el predit pels àugurs.»)

Declinació

2a declinació -um, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	vitium	vitia
Vocatiu	vitium	vitia
Acusatiu	vitium	vitia
Genitiu	vitiī	vitiōrum
Datiu	vitiō	vitiīs
Ablatiu	vitiō	vitiīs

Derivats

• vitiōsus

Sinònims

• menda