temporal

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /təm.puˈɾaɫ/, balear /təm.poˈɾaɫ/, /təm.puˈɾaɫ/
Occidental: /tem.poˈɾaɫ/

Nom[modifica]

temporal m. ‎(plural temporals)

  1. Vent intens acompanyat de precipitacions.

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

temporal inv. ‎(plural temporals)

  1. Que passa amb el temps.
  2. Que dura una temporada.
  3. Relatiu als ossos del crani anomenats temples.

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: tem·po·ral (3)
  • Heterograma de 8 lletres (aelmoprt)
  • Anagrames: omplerta, trampelo

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: /tem.poˈɾal/
Americà: alt /tem.p(o)ˈɾal/, baix /tem.poˈɾal/

Adjectiu[modifica]

temporal inv. ‎(plural temporales)

  1. temporal (que passa amb el temps)

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Derivats[modifica]

Nom[modifica]

temporal m. ‎(plural temporales)

  1. temporal (tempesta)

Sinònims[modifica]

Adjectiu[modifica]

temporal inv. ‎(plural temporales)

  1. temporal (relatiu als temples)

Derivats[modifica]

Nom[modifica]

temporal m. ‎(plural temporales)

  1. os temporal

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: tem·po·ral (3)
  • Heterograma de 8 lletres (aelmoprt)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre temporal


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /tɑ̃.pɔˈʁal/

Adjectiu[modifica]

temporal m. ‎(femení temporale, plural masculí temporaux, plural femení temporales)

  1. temporal (relatiu als temples)