sidus

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈsiː.dʊs/
• Etimologia: Del grec antic σίδηρος ‎(sídēros, ‘fos, ferròs’).

Nom

sīdus n. ‎(genitiu sīderis)

1. astre

   sidera errantia

2. estació, època

   quo sidere terram vertere — «en quina època de l'any convé sembrar»

3. influx dolent, mal auguri

   vivere duro sidere — «viure sota un influx dolent»

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	sīdus	sīdera
Vocatiu	sīdus	sīdera
Acusatiu	sīdus	sīdera
Genitiu	sīderis	sīderum
Datiu	sīderī	sīderibus
Ablatiu	sīdere	sīderibus

Derivats

• considero
• desidero
• sīderālis
• sīderātus
• sīdereus
• sīderor