auguri

Potser volíeu: augurí

Català

• Pronúncia: oriental /əwˈɣu.ɾi/, occidental /awˈɣu.ɾi/
• Rimes: -uɾi
• Etimologia: Del llatí augŭrĭum, segle XVI.
• Anagrames: arguïu, argüiu, guariu

Nom

au·gu·ri m. ‎(plural auguris)

1. Pràctica efectuada pels sacerdots de l'antiga Roma, consistent la interpretació de la voluntat dels déus a través de l'observació dels ocells, principalment la seva forma de volar.
2. Circumstàncies que fan pensar l'inici d'algun fet.
3. (alguerès, plural) felicitats

Sinònims

• auspici

Traduccions

Traduccions: auguri

• Alemany: Vorzeichen ^(de) n., Omen ^(de) n.
• Anglès: augury ^(en), omen ^(en), portent ^(en)
• Castellà: augurio ^(es)
• Eslovac: augur ^(sk) m., veštba ^(sk) f.
• Francès: augure ^(fr)

• Italià: augurio ^(it)
• Llatí: augurium ^(la) n.
• Polonès: zwiastun ^(pl) m.
• Portuguès: augúrio ^(pt) m., agouro ^(pt)
• Rus: предзнаменова́ние ^(ru) n. ‎(predznamenovànie), предве́стник ^(ru) m. ‎(predvéstnik)

Verb

au·gu·ri

1. (septentrional) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de augurar
2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb augurar
3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb augurar
4. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb augurar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Italià

• Pronúncia: /auˈɡuː.ri/

Nom

au·gù·ri m. pl.

1. forma plural de augurio

Llatí

• Pronúncia: /ˈaw.ɡʊ.riː/

Nom

augurī

1. datiu singular de augur