considero

Català

Verb

considero

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de considerar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb considerar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb considerar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \kon.siˈðe.ɾo\, meridional \koŋ.siˈðe.ɾo\

Americà: alt /kon.s(i)ˈde.ɾo/, baix \koŋ.siˈðe.ɾo\, austral \kon.siˈðe.ɾo\

• Rimes: -eɾo

Verb

considero

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb considerar

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kɔnˈsiː.dɛ.roː/
• Etimologia: De sīdus ‎(«cos estel·lar»), mot d'origen grec.

Verb

cōnsīderō ‎(1a present^?), cōnsīderās ‎(2a present), cōnsīderāre ‎(infinitiu), cōnsīderāvī ‎(perfet), cōnsīderātum ‎(supí)

1. considerar, jo considero