santificar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /sən.ti.fiˈka/
Occidental: nord-occidental /san.ti.fiˈka/, valencià /san.ti.fiˈkaɾ/

Verb[modifica]

santificar trans.

  1. Atorgar la qualitat de sant a una persona.
    «Aquella historiografia també afirmava que Guillem de Montpeller estava emparentat amb Bernat de Claravall, abat general del Císter, el qual va ser santificat [1]
  2. Efectuar els rituals i pregàries en els dies assenyalats per l'Església.
    «De fet en l'expressió santificar les festes usem aquest verb en un sentit que no té enlloc més, i que l'ús mateix ens ensenya.» [2]

Sinònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: san·ti·fi·car (4)

Vegeu també[modifica]

  1. Miquel Sánchez i González, El Cister, i al principi fou Valldaura: Santa Maria de Valldaura, 1150-1169, 2001
  2. Congrés litúrgic de Montserrat: Secció jurídica., 1967