rubricar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /ru.βɾiˈka/
Occidental:  nord-occidental /ru.βɾiˈka/, valencià /ru.bɾiˈkaɾ/

Verb[modifica]

rubricar trans.

  1. Signar un document afegint la rúbrica al nom.
  2. Estar d'acord amb una idea.
    «De les seves constatacions i deduccions analítiques, n'espigolem una mostra que, mutatis mutandis, concorda amb la nostra anàlisi, sense que això signifiqui que nosaltres les rubriquem totalment.» (Deuxième Congres International d'Études des Cultures de la Mediterranee Occidentale, Universidad Autonoma de Barcelona, 1978)
  3. Escriure títols en roig.

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ru·bri·car (3)

Vegeu també[modifica]