rúbrica

Potser volíeu: rubrica

Català

Rúbrica de Giuseppe Verdi

Rúbriques en un manuscrit del segle XIII

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈru.βɾi.kə/, occidental /ˈru.bɾi.ka/
• Etimologia: Del llatí rubrīca ‎(«indicació en vermell»), segle XIV, de ruber ‎(«vermell»).

Nom

rúbrica f. ‎(plural rúbriques)

1. Conjunt de traços que fa servir una persona, generalment sempre iguals, per identificar-se en una signatura.
2. En manuscrits antics, parts escrites amb tinta roja, com ara un títol.
3. Instruccions litúrgiques contingudes en un missal.

Traduccions

Traços en una signatura

• Anglès: signature ^(en)
• Castellà: rúbrica ^(es) f.
• Francès: signature ^(fr)
• Italià: firma ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: rú·bri·ca (3)
• Anagrames: carburi, carburí, cribrau

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈru.βɾi.ka\

Americà: alt /ˈru.bɾi.k(a)/, baix \ˈru.βɾi.ka\

• Rimes: -ubɾika
• Etimologia: Del llatí rubrīca.

Nom

rúbrica f. ‎(plural rúbricas)

1. rúbrica

Miscel·lània

• Síl·labes: rú·bri·ca (3)