Vés al contingut

rima

De Viccionari
Potser volíeu: rimà, rimá

Català[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈri.mə/, occidental /ˈri.ma/
  • Rimes: -ima
  • Etimologia:
Femení de rim, segle XIII [1].
De arrimar, segle XX [2].

Nom[modifica]

rima f. ‎(plural rimes)

  1. Concordança fonètica entre paraules a partir de la darrera vocal accentuada, especialment al final dels versos d'un poema.

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

rima f. ‎(plural rimes)

  1. Pila d'objectes.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

rima

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de rimar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb rimar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

Castellà[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈri.ma/
  • Rimes: -ima
  • Etimologia:
[1] De l'occità antic rima, del llatí rhythmus, del grec antic ῥυθμός ‎(rhythmós).
[2] D'origen incert. Potser de arrimar.
[3] Del llatí rima.

Nom[modifica]

rima f. ‎(plural rimas)

  1. rima (concordança)

Derivats[modifica]

Nom[modifica]

rima f. ‎(plural rimas)

  1. rima (pila d'objectes)

Nom[modifica]

rima f. ‎(plural rimas)

  1. clivella, fissura

Sinònims[modifica]

Verb[modifica]

rima

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb rimar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb rimar

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre rima