Vés al contingut

arrimar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /ə.riˈma/
Occidental:  nord-occidental /a.riˈma/
valencià /a.riˈmaɾ/, /a.riˈma/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: arrimà
  • Etimologia: Incerta, probablement de rima, segle XIII.

Verb

[modifica]

arrimar trans., pron. ‎(pronominal arrimar-se)

  1. (antigament) Disposar les terminacions d'un vers en rima.
  2. Acostar una cosa prop d'una altra.
  3. (petanca, botxes) Apuntar.
  4. (pilota basca) Arrambar.
  5. (pronominal) Posar-se sota la protecció i empara d'algú.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: arrimo, arrima, arrimem

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
  • Pronúncia(i): /a.riˈmaɾ/
  • Rimes: -aɾ

Verb

[modifica]

arrimar trans., pron. ‎(pronominal arrimarse, present arrimo, passat arrimé, futur arrimaré)

  1. acostar
  2. arrambar
  3. (petanca, botxes) apuntar

Sinònims

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: a·rri·mar (3)

Vegeu també

[modifica]
  • arrimar. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].