regular

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): (adjectiu)
Oriental: central /rə.ɣuˈɫar/, balear /rə.ɣuˈɫa/
Occidental: /re.ɣuˈɫaɾ/
  • Pronúncia(i): (verb)
Oriental: /rə.ɣuˈɫa/
Occidental: nord-occidental /re.ɣuˈɫa/, valencià /re.ɣuˈɫaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: Adjectiu: del llatí regularis, segle XVII.
  • Etimologia: Verb: del llatí regulāre, segle XIX.

Adjectiu[modifica]

regular inv. ‎(plural regulars)

  1. Que segueix una regla.
  2. Continu, uniforme sense alts i baixos.
  3. (calc del castellà) Mitjà, del tipus més corrent, ni gros ni petit, ni més bo ni més dolent de l'usual.

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

regular trans.

  1. Posar una norma, una regla a seguir.
  2. Mantenir en uns nivells determinats.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: regulo, regula, regulem

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: re·gu·lar (3)

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: regular


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈɹɛ.ɡjᵿ.lə/
    àudio (EUA)

Adjectiu[modifica]

regular ‎(comparatiu more regular, superlatiu most regular)

  1. regular


Castellà
[modifica]

Peninsular: \re.ɣuˈlaɾ\
Americà: alt /re.ɡuˈlaɾ/, baix \re.ɣuˈlaɾ\

Adjectiu[modifica]

regular inv. ‎(plural regulares)

  1. regular (seguint una regla)
  2. regular, continu, uniforme
  3. mitjà, regular

Verb[modifica]

regular trans. ‎(present regulo, passat regulé, futur regularé)

  1. regular

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: re·gu·lar (3)