paco

Potser volíeu: Paco

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈpa.ko/

Americà: alt /ˈpa.k(o)/, baix /ˈpa.ko/

• Rimes: -ako
• Etimologia: Del quítxua p'aqo [1].

Nom

paco m. ‎(plural pacos)

1. llama

Sinònims

• llama

Nom

paco m. ‎(plural pacos, femení paca)

1. (despectiu, col·loquial, bolivià, xilè, colombià, costa-riqueny, panameny, peruà) policia

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·co (2)
• Anagrames: capo, capó, copa, copá, poca

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre paco

Esperanto

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpa.t͡so/

Nom

paco ‎(acusatiu pacon, plural pacoj, plural acusatiu pacojn)

1. pau

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpaː.koː/
• Etimologia: De pax.

Verb

pācō ‎(1a present^?), pācās ‎(2a present), pācāre ‎(infinitiu), pācāvi ‎(perfet), pācātum ‎(supí)

1. pacificar, purgar

   Erymanthi pacare nemora.

   Purgar de senglars els boscos d'Erymant.

2. conrear

   Vomere silvas pacare.

   Transformar els boscos en terres de conreu.

3. domesticar, domar, sotmetre

Sinònims

• pācificō