malla

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: mallà


Català
[modifica]

Oriental: central /ˈma.ʎə/, balear /ˈma.jə/
Occidental: /ˈma.ʎa/
  • Àudio: central
(fitxer)
  • Etimologia: [1] Del llatí macula, segle XIV. Doblet del cultisme màcula i de màquia via l’italià.
  • Etimologia: [2] Del llatí vulgar *medālia, de mediālia per dissimilació, de [aes] mediāle ‎(«moneda de mig denari»), segle XIV. Doblet de medalla via l’italià i del cultisme medial.

Nom[modifica]

malla f. ‎(plural malles)

  1. Entramat de fils que s'encreuen seguint un patró determinat; les aplicacions d'aquest entramat són diverses, des d'un teixit per fer roba, una xarxa de pescar, una raqueta o altres usos.
  2. (esports de raqueta) Cadascuna de les obertures quadrades o rombals formades pels fils d'una xarxa, de mida prou petita per a impedir el pas de la pilota o el volant.
  3. (voleibol, esports de raqueta) Teixit d'una xarxa.
  4. (cristal·lografia) Forma de paral·lelepípede que es pot establir entre els vèrtexs d'un cristall.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

malla f. ‎(plural malles)

  1. (històric) Moneda de metall de poc valor.
  2. (històric) Moneda catalana d’un valor de mig diner.

Verb[modifica]

malla

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de mallar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb mallar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ma·lla (2)
  • Anagrama: llama

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /ˈma.ʎa/, meridional /ˈma.ʝa/
Americà: /ˈma.ʝa/, austral \ˈma.ʒa\

Nom[modifica]

malla f. ‎(plural mallas)

  1. malla
  2. (pàdel) reixa

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ma·lla (2)