honor

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /uˈnor/
balear /oˈno/, /uˈno/
Occidental:  /oˈnoɾ/
  • Rimes: -oɾ
  • Etimologia: Del llatí honōre(m), acusatiu de honor, del preclàssic honos ‎(«conjunt de qualitats que havien de tenir les persones que exercien un càrrec públic: decència, rectitud, gràcia, fama, respecte»), segle XI.

Nom[modifica]

honor m. o f. ‎(plural honors)

  1. Activitat que reportarà la bona fama d'una persona.
    Treballar al servei del govern serà un honor per a mi.
  2. Qualitat moral que empeny algú a no fer res que perjudiqui la seva imatge social o la seva autoestima.
    Faré el que em diu l'honor.
  3. (golf) Dret de ser el primer a jugar des del lloc de sortida d'un forat, atorgat al jugador amb un resultat millor en el forat anterior o bé, en el cas del primer forat, al jugador guanyador d'un sorteig.

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Notes[modifica]

  • Normalment masculí, el femení és literari.

Derivats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

  • Fer els honors: Atendre amablement un convidat.
  • Tenir l'honor de: Acceptar una responsabilitat.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

honor

  1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de honorar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ho·nor (2)
  • Anagrama: honro

Vegeu també[modifica]


Català antic
[modifica]

Nom[modifica]

honor f. ‎(plural honors)

  1. honor
    «Senyer pare -dix Blaquerna-, gran es la honor que vos e Aloma volets fer al vostre fill.» (Ramon Llull, Romanç d'Evast e Blaquerna, 1283)
  2. Possessió, hisenda d’arrendament vitalici.
    «Collidors de peytes en Burriana, entraren forcívolment en la honor e en la heretat del Templle.» (Berenguer de Ripoll, Pergamins, processos i cartes reials, 1289)

Vegeu també[modifica]


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈɒnə/ àudio (EUA) 

Nom[modifica]

honor ‎(normalment incomptable, plural honors)

  1. honor


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /oˈnoɾ/
  • Rimes: -oɾ
  • Etimologia: Del llatí honor.

Nom[modifica]

honor m. ‎(plural honores)

  1. honor

Relacionats[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre honor


Polonès
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈxɔ̃.nɔr/
  • Etimologia: Del llatí honor.

Nom[modifica]

honor m. inan.

  1. honor

Declinació[modifica]

Antònims[modifica]

Derivats[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ho·nor (2)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Wielki słownik języka polskiego sobre honor
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Słownik Języka Polskiego sobre honor