honro

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

honro

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de honrar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb honrar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb honrar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: hon·ro (2)
  • Anagrama: honor


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /ˈon.ro/, meridional \ˈoŋ.ro\
Americà: alt /ˈon.ro/, baix \ˈoŋ.ro\, austral /ˈon.ro/

Verb[modifica]

honro

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb honrar