honores

Potser volíeu: honorés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /uˈno.ɾəs/
	balear /oˈno.ɾəs/, /uˈno.ɾəs/
Occidental:	/oˈno.ɾes/

• Rimes: -oɾes

Verb

honores

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de honorar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb honorar.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /oˈno.ɾes/, meridional /oˈno.ɾeh/

Americà: alt /oˈno.(ɾe)s/, baix /oˈno.ɾeh/, austral /oˈno.ɾes/

• Rimes: -oɾes

Nom

honores m. pl.

1. forma plural de honor

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /hɔˈnoː.reːs/

Nom

honōrēs

1. nominatiu plural de honōs
2. vocatiu plural de honōs
3. acusatiu plural de honōs