hivern

Català

• Pronúncia: /iˈβɛrn/, /iˈvɛɾn/
• Rimes: -ɛɾn
• Etimologia: Del llatí hībernum tempore («temps hivernal»), derivat de hiems ‎(«hivern»), segle XIV.

Nom

hi·vern m. ‎(plural hiverns)

1. Estació de l'any, posterior a la tardor i anterior a la primavera, que va des del 21 de desembre al 21 de març a l'hemisferi nord.

Compostos i expressions

• hivern de la vida: Vellesa.
• hivern nuclear: Període que succeiria una guerra o catàstrofe nuclears, molt fred i fosc a causa del fum i la pols que s'acumularien a l'atmosfera terrestre durant el conflicte.

Derivats

• hivernacle
• hivernada
• hivernal
• hivernant
• hivernar
• hivernenc
• hiverner

Traduccions

Traduccions: hivern

• Alemany: Winter ^(de)
• Anglès: winter ^(en)
• Castellà: invierno ^(es)
• Eslovac: zima ^(sk) f.
• Esperanto: vintro ^(eo)
• Francès: hiver ^(fr)
• Italià: inverno ^(it)

• Llengua de signes catalana: HIVERN ^(csc)
• Neerlandès: winter ^(nl)
• Occità: ivèrn
• Polonès: zima ^(pl) f.
• Portuguès: inverno ^(pt) m.
• Rus: зима́ ^(ru) f. ‎(zimà)
• Vietnamita: mùa đông ^(vi), đông ^(vi)

Verb

hi·vern

1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de hivernar

   Forma amb desinència zero: [jo] hiverno, hiverne, hivern o hiverni.

2. (antic) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb hivernar

   [Que jo] hivern, hiverni o hiverne.

3. (antic) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb hivernar

   [Que ell/ella/vostè] hivern, hiverni o hiverne.

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot