hivern

Potser volíeu: HIVERN

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /iˈβɛrn/, balear /iˈvɛrn/

Occidental: nord-occidental /iˈβɛrn/, valencià /iˈvɛɾn/, /iˈβɛɾn/

• Rimes: -ɛɾn

Àudio: central

(fitxer)

• Etimologia: Del llatí hībernum tempore («temps hivernal»), derivat de hiems ‎(«hivern»), segle XIV.

Nom

hivern m. ‎(plural hiverns)

1. Estació de l'any, posterior a la tardor i anterior a la primavera, que va des del 21 de desembre al 21 de març a l'hemisferi nord.

Compostos i expressions

• hivern de la vida: Vellesa.
• hivern nuclear: Període que succeiria una guerra o catàstrofe nuclears, molt fred i fosc a causa del fum i la pols que s'acumularien a l'atmosfera terrestre durant el conflicte.

Derivats

• hivernacle
• hivernada
• hivernal
• hivernant
• hivernar
• hivernenc
• hiverner

Traduccions

Traduccions

• Afrikaans: winter ^(af)
• Albanès: dimër ^(sq) m.
• Alemany: Winter ^(de)
• Anglès: winter ^(en)
• Àrab: شِتَاء‎ ^(ar) m.
• Aragonès: hibierno ^(an)
• Armeni: ձմեռ ^(hy) ‎(dzmer)
• Asturià: iviernu ^(ast)
• Basc: negu ^(eu)
• Belarús: зіма́ ^(be) f. ‎(zimà)
• Bretó: goañv ^(br)
• Búlgar: зи́ма ^(bg) f.
• Castellà: invierno ^(es)
• Coreà: 겨울 ^(ko) ‎(gyeoul)
• Danès: vinter ^(da)
• Eslovac: zima ^(sk) f.
• Eslovè: zima ^(sl) f.
• Esperanto: vintro ^(eo)
• Estonià: talv ^(et)
• Feroès: vetur ^(fo) m.
• Finès: talvi ^(fi)
• Francès: hiver ^(fr)
• Friülà: unviêr ^(fur) m.
• Gallec: inverno ^(gl) m.
• Gal·lès: gaeaf ^(cy) m.
• Georgià: ზამთარი ^(ka) ‎(zàmtari)
• Grec: χειμώνας ^(el) m. ‎(khimonas)
• Grec antic: χειμών ^(grc) m. ‎(kheimṓn)
• Groenlandès: ukioq ^(kl)
• Hongarès: tél ^(hu)
• Ídix: ווינטער‎ ^(yi) m.
• Ido: vintro ^(io)
• Irlandès: geimhreadh ^(ga) m.
• Islandès: vetur ^(is) m.
• Italià: inverno ^(it)
• Japonès: 冬 ^(ja)
• Kazakh: қыс ^(kk) ‎(qıs/khis)
• Kurd: zivistan ^(ku)
• Letó: ziema ^(lv) f.

• Lituà: žiema ^(lt) f.
• Llatí: hiems ^(la) f.
• Llengua de signes catalana: HIVERN ^(csc)
• Luxemburguès: Wanter ^(lb) m.
• Macedoni: зи́ма ^(mk) f.
• Maltès: xitwa ^(mt)
• Mapudungu: pukem ^(arn), pukem ^(arn)
• Neerlandès: winter ^(nl)
• Noruec: vinter ^(no)
• Occità: ivèrn ^(oc)
• Persa: زمستان‎ ^(fa)
• Polonès: zima ^(pl) f.
• Portuguès: inverno ^(pt) m.
• Retoromànic: enviern ^(rm) m.
• Romanès: iarnă ^(ro) f.
• Rus: зима́ ^(ru) f. ‎(zimà)
• Sànscrit: हिम ^(sa) m.
• Sard: ierru ^(sc)
• Serbocroat: зима ^(sh), zima ^(sh) f.
• Sicilià: nvèrnu ^(scn) m.
• Suahili: kipupwe ^(sw)
• Suec: vinter ^(sv) c.
• Tadjik: зимистон ^(tg)
• Tagal: taglamig ^(tl)
• Tai: ฤดูหนาว ^(th)
• Tàtar: кыш ^(tt)
• Turc: kış ^(tr)
• Txec: zima ^(cs) f.
• Ucraïnès: зима́ ^(uk) f. ‎(zimà)
• Urdú: ششر‎ ^(ur) m.
• Uzbek: qish ^(uz)
• Való: ivier ^(wa) m.
• Vènet: inverno ^(vec) m.
• Vietnamita: mùa đông ^(vi), đông ^(vi)
• Volapük: nifüp ^(vo)
• Wolof: cóoróon ^(wo)
• Xhosa: ubusika ^(xh)
• Xinès: 冬天 ^(zh) ‎(dōngtiān)

Verb

hivern

1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de hivernar

   Forma amb desinència zero: [jo] hiverno, hiverne, hivern o hiverni.

2. (antic) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb hivernar

   [Que jo] hivern, hiverni o hiverne.

3. (antic) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb hivernar

   [Que ell/ella/vostè] hivern, hiverni o hiverne.

Miscel·lània

• Síl·labes: hi·vern (2)
• Heterograma de 6 lletres (ehinrv)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot