hivern

Català

• Pronúncia: /iˈβɛrn/, /iˈvɛɾn/
• Etimologia: Del llatí hiběrnum tempore ‎(«temps hivernal»), derivat de hiem ‎(«hivern»).

Nom

hi·vern m. ‎(plural hiverns)

1. Estació de l'any, posterior a la tardor i anterior a la primavera, que va des del 21 de desembre al 21 de març, i que a l'hemisferi nord és l'estació més freda.

Traduccions

    Traduccions: hivern

Alemany: Winter (de) Anglès: winter (en) Castellà: invierno (es) Francès: hiver (fr)

Italià: inverno (it) Neerlandès: winter (nl) Occità: ivèrn

Verb

hi·vern

1. (baleàric, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu del verb hivernar

   Forma amb desinència zero: [jo] hiverno, hiverne, hivern o hiverni.

2. (antic) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb hivernar

   [Que jo] hivern, hiverni o hiverne.

3. (antic) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb hivernar

   [Que ell/ella/vostè] hivern, hiverni o hiverne.

Referències

• Per a més informació vegeu: DIEC, GDLC, Optimot

Llengua de signes catalana

Play media hivern

Referències

• Wikisign