fundo

Català

Verb

fundo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de fundar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb fundar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb fundar.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈfun.do/, meridional \ˈfuŋ.do\

Americà: alt /ˈfun.do/, baix \ˈfuŋ.do\, austral /ˈfun.do/

• Rimes: -undo

Verb

fundo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb fundar
2. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb fundir

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfʊn.doː/
• Etimologia: [1] Del protoindoeuropeu *ǵʰeu- («vessar»).
• Etimologia: [2] De fundus ‎(«el punt més avall»).

Verb

fundō ‎(1a present^?), fundās ‎(2a present), fundāre ‎(infinitiu), fundāvi ‎(perfet), fundātum ‎(supí)

1. fundar, establir-se
2. construir, fer els fonaments
3. fonamentar, argumentar

Derivats

• fundator
• fundationes

Verb

fundō ‎(1a present^?), fundis ‎(2a present), fundere ‎(infinitiu), fūdi ‎(perfet), fūsum ‎(supí)

1. vessar

   fundere merum ― Vessar vi

2. fondre metalls, aliar

Derivats

• adfundō
• circumfundō
• cōnfundō
• diffundō
• effundō
• fundibulum
• fūsiō
• fūsus
• īnfundō
• interfundō

Nom

fundō

1. datiu singular de fundus
2. ablatiu singular de fundus