fundo

Català

Verb

fundo

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de fundar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb fundar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb fundar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈfun.do/, meridional \ˈfuŋ.do\

Americà: alt /ˈfun.do/, baix \ˈfuŋ.do\, austral /ˈfun.do/

• Rimes: -undo

Verb

fundo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb fundar
2. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb fundir

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfʊn.doː/
• Etimologia: Verb-1: del protoindoeuropeu *ǵʰeu- («vessar»). Verb-2: de fundus ‎(«el punt més avall»).

Verb - 1

fundō ‎(1a present^?), fundās ‎(2a present), fundāre ‎(infinitiu), fundāvi ‎(perfet), fundātum ‎(supí)

1. fundar, establir-se
2. construir, fer els fonaments
3. fonamentar, argumentar

Derivats

• fundator
• fundationes

Verb - 2

fundō ‎(1a present^?), fundis ‎(2a present), fundere ‎(infinitiu), fūdi ‎(perfet), fūsum ‎(supí)

1. vessar

   fundere merum—(traducció:«Vessar vi»)

2. fondre metalls, aliar

Derivats

adfundō circumfundō cōnfundō diffundō effundō

fundibulum fūsiō fūsus īnfundō interfundō

Nom

fundō

1. datiu singular de fundus
2. ablatiu singular de fundus