aliar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /ə.ɫiˈa/
Occidental:  nord-occidental /a.ɫiˈa/
valencià /a.ɫiˈaɾ/, /a.ɫiˈa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: alià
  • Etimologia: Del francès antic aliier ‎(«ajuntar»), segle XIII, del llatí alligare, format pel prefix ad- ‎(«en direcció a») i el verb lligare ‎(«lligar»).

Verb[modifica]

aliar trans., pron. ‎(pronominal aliar-se)

  1. Unir o col·ligar diferents pobles en virtut d'un tractat.
  2. Ajuntar dos metalls per formar-ne un de nou.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: alio, alia, aliem

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]