aliar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /ə.ɫiˈa/
Occidental: nord-occidental /a.ɫiˈa/, valencià /a.ɫiˈaɾ/
  • Etimologia: Del francès antic aliier ‎(«ajuntar»), segle XIII, del llatí alligare, format pel prefix ad- ‎(«en direcció a») i el verb lligare ‎(«lligar»).
  • Anagrames: arila, arilà

Verb[modifica]

a·li·ar trans., pron. ‎(pronominal aliar-se)

  1. Unir o col·ligar diferents pobles en virtut d'un tractat.
  2. Ajuntar dos metalls per formar-ne un de nou.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: alio, alia, aliem

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]