Vés al contingut

frare

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /ˈfɾa.ɾə/, balear /ˈfɾa.ɾə/
alguerès /ˈfɾa.ɾa/
Occidental:  /ˈfɾa.ɾe/
Informal:  valencià i tortosí /ˈfɫa.ɾe/, lleidatà /ˈfɫa.ɾi/
  • Rimes: -aɾe
  • Etimologia: Del català antic fratre, del llatí frater ‎(«germà») en nominatiu o vocatiu, segle XII.

frare m. ‎(plural frares)

  1. Home que viu la seva religiositat en un monestir, amb altres companys.
  2. Estri emprat antigament per escalfar llits, mitjançant les brases que hi ha al seu interior.
  3. Part del motlle d'una impremta que no s'ha omplit de tinta i fa una mala impressió.
  4. Vora d'un vestit o cortina que s'alça accidentalment.
  5. (dialectal) escalfallits
  6. (pilota valenciana) Cadascun dels dos xamfrans d'un metre i mig d'alçària i amb una part superior acabada en punta que estan situats un a cada angle del frontis d'un trinquet de la modalitat de frontó amb frares, utilitzats per a modificar la trajectòria de la pilota en el rebot.
  7. fraret (Fratercula arctica)

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Català antic

[modifica]
  • Etimologia: Del llatí frater.

frare m. ‎(plural frares)

  1. germà (parentesc)

Variants

[modifica]

Vegeu també

[modifica]