frare
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central /ˈfɾa.ɾə/, balear /ˈfɾa.ɾə/ alguerès /ˈfɾa.ɾa/ Occidental: /ˈfɾa.ɾe/ Informal: valencià i tortosí /ˈfɫa.ɾe/, lleidatà /ˈfɫa.ɾi/
Nom
[modifica]frare m. (plural frares)
- Home que viu la seva religiositat en un monestir, amb altres companys.
- Part del motlle d'una impremta que no s'ha omplit de tinta i fa una mala impressió.
- Vora d'un vestit o cortina que s'alça accidentalment.
- (dialectal) escalfallits
- (pilota valenciana) Cadascun dels dos xamfrans d'un metre i mig d'alçària i amb una part superior acabada en punta que estan situats un a cada angle del frontis d'un trinquet de la modalitat de frontó amb frares, utilitzats per a modificar la trajectòria de la pilota en el rebot.
- fraret (Fratercula arctica)
Sinònims
[modifica]Derivats
[modifica]Traduccions
[modifica]Miscel·lània
[modifica]Vegeu també
[modifica]- Article corresponent a la
Viquipèdia - Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- frare. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.
- Atles Lingüístic del Domini Català
Català antic
[modifica]- Etimologia: Del llatí frātrem.
Nom
[modifica]frare m. (plural frares)
- (segles XII-XV) germà (parentesc)
- «E feran vastiments sants a Aron, ton frare, e a sos fills, per ço que servèscan a mi axí com a cecerdots.» (Bíblia Peiresc, Èxode 28:4, 1370)
- I faran vestidures sagrades a ton germà Aaron, i als seus fills, per tal que em serveixin com a sacerdots.
- (des del segle XIII) frare (germà en religió, en hàbit)
- «Molt fortment loaven al frare lo sermó que havia fet.» (Ramon Llull, Romanç d'Evast e Blaquerna, 1283)