frontis

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfɾon.tis/
• Etimologia: Apòcope de frontispici, segle XVII.

Nom

frontis m. ‎(plural invariable)

1. Frontispici d'un edifici.
2. Part davantera d'un moble de fusta, d'un altar, d'un armari, etc.
3. (pilota, esquaix, raquetbol) Paret extrema d'un frontó o una pista de joc d'esquaix en direcció a la qual es llança la pilota.

• 

  Frontis de Capitania Marítima [1]

• 

  Frontis d'un retaule [2]

• 

  Frontis d'una pista de joc de pilota [3]

Sinònims

• Part davantera o fatxada d'un edifici [1]: frontispici, façana

Traduccions

Frontispici d'un edifici

• Anglès: facade ^(en)
• Castellà: frontis ^(es), frontispicio ^(es), fachada ^(es), frente ^(es)
• Francès: face ^(fr), façade ^(fr)

• Italià: facciata ^(it), faccia ^(it), fronte ^(it)
• Llatí: frons ^(la)

Part davantera d'un moble

Paret extrema d'un frontó

• Anglès: front wall ^(en), frontis ^(en)
• Castellà: frontis ^(es)

• Francès: frontis ^(fr), fronton ^(fr), mur avant ^(fr), mur de face ^(fr), mur de frappe ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: fron·tis (2)
• Anagrames: fòrints, fornits

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I, p. 997.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• frontis. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.

Anglès

Nom

frontis

1. (pilota, esquaix, raquetbol) frontis

Sinònims

• front wall

Vegeu també

• frontis. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈfɾon.tis/, meridional \ˈfɾoŋ.tih\

Americà: alt /ˈfɾon.t(i)s/, baix \ˈfɾoŋ.tih\, austral /ˈfɾon.tis/

Nom

fron·tis m. ‎(plural invariable)

1. frontis

Francès

Nom

frontis m. ‎(plural invariable)

1. (pilota, esquaix, raquetbol) frontis

Sinònims

• fronton
• mur avant
• mur de face
• mur de frappe

Vegeu també

• frontis. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfrɔn.tɪs/

Nom

frontis

1. genitiu singular de frōns