monjo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ˈmɔɲ.ʒu/^ⓘ, balear /ˈmɔɲ.ʒo/, /ˈmɔɲ.ʒu/

Occidental: /ˈmɔɲ.d͡ʒo/

• Etimologia: Del català antic monge per assimilació vocàlica, del llatí vulgar *monicu(m), del clàssic monachus, del grec antic μοναχός ‎(monakhós, «solitari»), segle XII.

Nom

monjo m. ‎(plural monjos)

1. En algunes religions, especialment en el catolicisme, clergue de categoria inferior a la de sacerdot, que busca viure la seva fe aïllat del món social.

Sinònims

• frare, fra, germà

Traduccions

Traduccions

• Anglès: monk ^(en)
• Castellà: monje ^(es)
• Francès: moine ^(fr)

• Italià: monaco ^(it)
• Romaní: raśaj ^(rom) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: mon·jo (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB