monjo

Català

Oriental:	central /ˈmɔɲ.ʒu/^ⓘ, (gironí) /ˈmoɲ.ʒu/
	balear /ˈmɔɲ.ʒo/, /ˈmɔɲ.ʒu/
Occidental:	/ˈmɔɲ.d͡ʒo/

Etimologia: Del català antic monge per assimilació vocàlica, del llatí vulgar *monicu(m), del clàssic monachus, del grec antic μοναχός ‎(monakhós, «solitari»), segle XII.

monjo m. ‎(plural monjos)

En algunes religions, especialment en el catolicisme, clergue de categoria inferior a la de sacerdot, que busca viure la seva fe aïllat del món social.