Vés al contingut

formo

De Viccionari

Català[modifica]

Verb[modifica]

formo

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de formar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb formar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb formar

Castellà[modifica]

Verb[modifica]

formo

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb formar

Llatí[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈfoːr.moː/
  • Etimologia: De fōrma.

Verb[modifica]

fōrmō ‎(1a present?), fōrmās ‎(2a present), fōrmāre ‎(infinitiu), fōrmāvī ‎(perfet), fōrmātum ‎(supí)

  1. formar, jo formo, afaiçonar
    Materia, quam fingit et format effectio
    La matèria té força motriu quan és amassada i afaiçonada
  2. formar, treballar, instruir
    Oratoris est formare orationem.
    És l'orador qui dóna forma al discurs.
  3. formar, concebre, idear
    Formare consilium.
    concebre un objectiu, un propòsit.
  4. escriure, compondre
    Si quid res exigeret, Latine formabat.
    Quan les circumstàncies li ho exigien, escrivia en llatí.

Derivats[modifica]