formo

De Viccionari
Salta a: navegació, cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

for·mo

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu del verb formar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb formar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb formar


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

for·mo

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb formar


Llatí
[modifica]

Verb[modifica]

fōrmō ‎(1a present?), fōrmās ‎(2a present), fōrmāre ‎(infinitiu), fōrmāvī ‎(perfet), fōrmātum ‎(supí)

  1. formar, jo formo, afaiçonar
    Ex.: Materia, quam fingit et format effectio — (traducció:«La matèria té força motriu quan és amassada i afaiçonada»)
  2. formar, treballar, instruir
    Ex.: Oratoris est formare orationem. — (traducció:«És l'orador qui dóna forma al discurs.»)
  3. formar, concebre, idear
    Ex.: Formare consilium. — (traducció:«concebre un objectiu, un propòsit.»)
  4. escriure, compondre
    Ex.: Si quid res exigeret, Latine formabat. — (traducció:«Quan les circumstàncies li ho exigien, escrivia en llatí.»)

Derivats[modifica]