reformo

Català

Verb

reformo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de reformar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb reformar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb reformar.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /reˈfoɾ.mo/
• Rimes: -oɾmo

Verb

reformo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb reformar

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /rɛˈfoːr.moː/
• Etimologia: Del prefix re- i fōrmō.

Verb

refōrmō ‎(1a present^?), refōrmās ‎(2a present), refōrmāre ‎(infinitiu), refōrmāvī ‎(perfet), refōrmātum ‎(supí)

1. transformar, transfigurar
2. reformar