informo

Català

Verb

in·for·mo

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de informar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb informar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb informar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \iɱˈfoɾ.mo\

Americà: alt \iɱˈfoɾ.mo\, baix \iŋˈfoɾ.mo\, austral \iɱˈfoɾ.mo\

Verb

in·for·mo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb informar

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɪnˈfoːr.moː/
• Etimologia: Del prefix īn- i fōrmō.

Verb

īnfōrmō ‎(1a present^?), īnfōrmās ‎(2a present), īnfōrmāre ‎(infinitiu), īnfōrmāvī ‎(perfet), īnfōrmātum ‎(supí)

1. donar forma, moldejar
2. delinear, donar forma a una idea
3. educar, instruir

Derivats

• īnfōrmātiō
• īnfōrmātor