Vés al contingut

informo

De Viccionari

Català

[modifica]

Verb

[modifica]

informo

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de informar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb informar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb informar

Castellà

[modifica]
Peninsular: \iɱˈfoɾ.mo\
Americà: alt \iɱˈfoɾ.mo\, baix \iŋˈfoɾ.mo\, austral \iɱˈfoɾ.mo\

Verb

[modifica]

informo

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb informar

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ɪnˈfoːr.moː/
  • Etimologia: Del prefix īn- i fōrmō.

Verb

[modifica]

īnfōrmō ‎(1a present?), īnfōrmās ‎(2a present), īnfōrmāre ‎(infinitiu), īnfōrmāvī ‎(perfet), īnfōrmātum ‎(supí)

  1. donar forma, moldejar
  2. delinear, donar forma a una idea
  3. educar, instruir

Derivats

[modifica]