eta

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: -eta


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈɛ.tə/, occidental /ˈe.ta/
  • Rimes: -ɛta
  • Etimologia: Del grec antic ἦτα ‎(êta).

Nom[modifica]

eta f. ‎(plural etes)

  1. Setena lletra de l'alfabet grec: η ‎(i) Η ‎(I).

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: e·ta (2)
  • Anagrama: até

Vegeu també[modifica]


Basc
[modifica]

  • Etimologia: D’origen disputat, s’ha relacionat amb el llatí et.

Conjunció[modifica]

eta

  1. i

Variants[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: /ˈe.ta/
Americà: alt /ˈe.t(a)/, baix /ˈe.ta/
  • Etimologia: Del grec antic ἦτα ‎(êta).

Nom[modifica]

e·ta f. ‎(plural etas)

  1. eta


Esperanto
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈe.ta/
  • Etimologia: Del sufix diminutiu -et- i la desinència adjectival -a.

Adjectiu[modifica]

eta ‎(plural etaj, acusatiu etan, plural acusatiu etajn)

  1. petit


Ibèric
[modifica]

  • Pronúncia(i): /eda/, /eta/

Nom[modifica]

eta ‎(eta)

  1. Valor nominal monetari equivalent a la unitat de bronze.
    etaban (un eta), eterder (mig eta)

Derivats[modifica]

  • e ‎(e) (abreviatura)
    e- (un quart d’eta), e= (mig eta)

Vegeu també[modifica]