bronze

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈbɾon.zə/, occidental /ˈbɾon.ze/
  • Àudio: occidental
(fitxer)
  • Etimologia: De l'italià bronzo, segle XVI, del llatí [aes] Brundusiī ‎(«[bronze] de Bríndisi»), segle XVI.

Nom[modifica]

bronze m. ‎(plural bronzes)

  1. Aliatge de coure i estany.
  2. Escultura feta d’aliatge de coure i estany.
  3. Color marronós com l’aliatge.
    #CD7F32

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

bronze

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bronzar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bronzar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bronzar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb bronzar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: bron·ze (2)
  • Heterograma de 6 lletres (benorz)

Vegeu també[modifica]


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia: /bɹɒnz/

Nom[modifica]

bronze ‎(comptable i incomptable, plural bronzes)

  1. bronze