espoliar
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central /əs.pu.ɫiˈa/ balear /əs.po.ɫiˈa/, /əs.pu.ɫiˈa/ Occidental: nord-occidental /es.po.ɫiˈa/ valencià /es.po.ɫiˈaɾ/, /es.po.ɫiˈa/
Verb
[modifica]espoliar trans.
- Desposseir dels béns.
- «Ell diu que no hi van trobar res, que fins i tot els van espoliar els muntacàrregues.» (Assumpta Montellà i Carlos, El setè camió, 2007)
Conjugació
[modifica]Primera conjugació amb hiat entre el radical i la desinència
| Formes no personals | Notes | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Simples | Compostes | ||||||
| Infinitiu | espoliar | haver espoliat | |||||
| Gerundi | espoliant | havent espoliat | |||||
| Participis | espoliat, espoliada, espoliats, espoliades | ||||||
| Formes personals simples | |||||||
| Indicatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
| Present | espolio | espolies | espolia | espoliem | espolieu | espolien | |
| espolie | val | ||||||
| espoliï | sept | ||||||
| espolii | espoliam | espoliau | bal | ||||
| Imperfet | espoliava | espoliaves | espoliava | espoliàvem | espoliàveu | espoliaven | |
| Passat simple | espolií | espoliares | espolià | espoliàrem | espoliàreu | espoliaren | v.cent, eiv |
| Futur | espoliaré | espoliaràs | espoliarà | espoliarem | espoliareu | espoliaran | |
| Condicional | espoliaria | espoliaries | espoliaria | espoliaríem | espoliaríeu | espoliarien | |
| Subjuntiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
| Present | espoliï | espoliïs | espoliï | espoliem | espolieu | espoliïn | |
| espolie | espolies | espolie | espolien | occ | |||
| Imperfet | espoliés | espoliessis | espoliés | espoliéssim | espoliéssiu | espoliessin | |
| espoliesses | espoliéssem | espoliésseu | espoliessen | ||||
| espoliàs | espoliasses | espoliàs | espoliàssem | espoliàsseu | espoliassen | bal, nota 1 | |
| espoliassis | espoliàssim | espoliàssiu | espoliassin | bal | |||
| espoliara | espoliares | espoliara | espoliàrem | espoliàreu | espoliaren | val | |
| Imperatiu | - | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
| Present | espolia | espoliï | espoliem | espolieu | espoliïn | ||
| espoliau | bal, alg | ||||||
| espolie | espolien | occ | |||||
| Formes personals compostes i perifràstiques | |||||||
| Indicatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | verb |
| Perfet | he | has | ha | hem | heu | han | ... espoliat |
| havem | haveu | ||||||
| Passat perifràstic | vaig | vas | va | vam | vau | van | ... espoliar |
| vares | vàrem | vàreu | varen | ||||
| Plusquamperfet | havia | havies | havia | havíem | havíeu | havien | ... espoliat |
| Passat anterior o perifràstic |
haguí | hagueres | hagué | haguérem | haguéreu | hagueren | ... espoliat |
| vaig haver | vas haver | va haver | vam haver | vau haver | van haver | ||
| vares haver | vàrem haver | vàreu haver | varen haver | ||||
| Futur perfet | hauré | hauràs | haurà | haurem | haureu | hauran | ... espoliat |
| Condicional perfet | hauria | hauries | hauria | hauríem | hauríeu | haurien | ... espoliat |
| haguera | hagueres | haguera | haguérem | haguéreu | hagueren | ||
| Subjuntiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | verb |
| Passat perifràstic | vagi | vagis | vagi | vàgim | vàgiu | vagin | ... espoliar |
| vaja | vages | vaja | vàgem | vàgeu | vagen | ||
| Perfet | hagi | hagis | hagi | hàgim | hàgiu | hagin | ... espoliat |
| haja | hages | haja | hàgem | hàgeu | hagen | ||
| Plusquamperfet | hagués | haguessis | hagués | haguéssim | haguéssiu | haguessin | ... espoliat |
| haguesses | haguéssem | haguésseu | haguessen | ||||
| haguera | hagueres | haguera | haguérem | haguéreu | hagueren | ||
| Passat anterior perifràstic |
vagi haver | vagis haver | vagi haver | vàgim haver | vàgiu haver | vagin haver | ... espoliat |
| vaja haver | vages haver | vaja haver | vàgem haver | vàgeu haver | vagen haver | ||
| Nota 1: també en valencià però en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula. | |||||||