dinou

Potser volíeu: DINOU

Català

• Pronúncia: /diˈnɔw/
• Rimes: -ɔw
• Etimologia: Del llatí dĕcem et nŏvem ‎(«deu i nou»), segle XIV

Numeral

<  18	19		> 20
Cardinal: Ordinal: Prefix:		dinou dinovè nonadeca-
Viccionari:Llista de nombres en català

di·nou inv.

1. (cardinal) Divuit més un.

   Té dinou anys

2. (valor ordinal) Dinovè, dinovena.

   La pàgina dinou

   El dia dinou de maig

Sinònims

• denou, en balear i alguerès.
• dènou, en valencià.
• desanou, en septentrional.

Traduccions

Traduccions: dinou

• Alemany: neunzehn ^(de)
• Anglès: nineteen ^(en)
• Basc: hemeretzi ^(eu)
• Castellà: diecinueve ^(es)
• Esperanto: dek naŭ ^(eo)
• Francès: dix-neuf ^(fr)
• Gallec: dezanove ^(gl)
• Italià: diciannove ^(it)

• Llengua de signes catalana: DINOU ^(csc)
• Occità: dètz-e-nòu ^(oc), dètz-e-nau ^(oc)
• Portuguès: dezanove ^(pt), dezenove ^(pt)
• Romanès: nouăsprezece ^(ro)
• Rus: девятнадцать ^(ru) ‎(deviatnadtsat)
• Sard: deghennoe ^(sc)
• Suec: nitton ^(sv)
• Tahitià: hō'ē 'ahuru ^(ty) ma iva

Nom

di·nou m. ‎(plural dinous)

1. Xifra i nombre 19.

Nom

di·nou f. pl.

1. Dinovena hora.

   L'autobús surt a les dinou (les set del vespre)

Vegeu també

• Dinou a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot