dinovè

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /di.nuˈβɛ/, occidental /di.noˈβe/
• Rimes: -ɛ
• Etimologia: Derivat de dinou amb el sufix -è.

Numeral

<  18è	19è		> 20è
Cardinal: Ordinal: Prefix:		dinou dinovè nonadeca-
Viccionari:Llista de nombres en català

dinovè m. ‎(femení dinovena, plural masculí dinovens, plural femení dinovenes)

1. (ordinal) Que en l'ordre d'una sèrie ocupa la posició dinou.
2. (partitiu) De les parts d'un tot dividit dinou parts iguals.

Notes d'ús

• Se solen utilitzar xifres romanes amb valor d'ordinal darrere de noms propis i de segles, i davant d'esdeveniments periòdics.
• L'ordinal normalment va davant del substantiu. Quan es posposa, i darrere de noms propis a partir de l'onze, es pot substituir pel cardinal masculí: segle xix (dinou).

Sinònims

• denovè, en balear
• denové, en valencià
• desanovè, en septentrional

Traduccions

Traduccions

• Anglès: nineteenth ^(en)
• Castellà: décimo ^(es) noveno
• Esperanto: deknaŭa ^(eo)
• Francès: dix-neuvième ^(fr)

• Gallec: décimo ^(gl) noveno
• Italià: diciannovesimo ^(it)
• Occità: dètz-e-nòuen ^(oc), dètz-e-nauau ^(oc)
• Portuguès: décimo-nono ^(pt)

Nom

dinovè m. ‎(plural dinovens)

1. Una de les dinou parts iguals en que es divideix un tot

   un dinovè es representa 1/19

Miscel·lània

• Síl·labes: di·no·vè (3)
• Heterograma de 6 lletres (deinov)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot